Zenata

Infotabla de grupu humanuZenata
Tipu etnia y tribu
Cambiar los datos en Wikidata
Piedra Zanata nel Muséu de la Naturaleza y l'Home, Santa Cruz de Tenerife.

Zenata o Zeneta, Zanata o tamién Zenete y Iznaten son les variaciones del nome que recibió un grupu de pueblos bereberes mientres el periodu medieval, de los que baxen delles etnies actuales. L'historiador y viaxeru Ibn Jaldún rellata que fueron, xunto colos Masmuda y los Sanhaya, una de los trés grandes confederaciones bereberes musulmanes de la Edá Media.[1] Añadió qu'estes tribus, que yeren al empar nómades y sedentaries, según constructores de ciudaes, concentrar nel Magreb Mediu (l'actual Arxelia): por esto llamó al "Maghreb Mediu" el llar de los Zenata.

Llegaron a fundar dellos reinos en Fezzán, Kairuán, Garama,[2] Erma, Tremecén, ya inclusive Siyilmasa y Fez.

El so idioma, el zenatí, yera una variedá de bereber. Dellos grupos de berberófonos esvalixaos al traviés del Magreb caltienen na actualidá munchos vocablos y carauterístiques del zenatí. Al norte de la frontera arxelín-marroquín na rexón de los Beni Snous, y en numberosos oasis saḥarianos principalmente na rexón del Gurará, y del Orés, según ente los Tuareg,[3] nel M'zab y en Libia.

Una caña de los zenatas foi d'antiguo llamada Garamantes y vivíen na Garamántica, que se correspondía en gran midida col Fezzan actual, que tenía per ciudá principal a Ghadames (Gadames, Cydamus en llatín).[4] Les otres cañes de los Zenatas yeren trashumantes, y na Numidia constituyíen parte de los gétulos y antiguos moros (mauritanos). Hasta la irrupción del Islam nel sieglu VII, los zenatas yeren principalmente "paganos".[ensin referencies]

  1. Généalogie des Berbères, según Ibn Jaldún (recompilada por E. M. Albarnossé)
  2. Algérie De Rozet (Claude Antoine), Ernest Carette
  3. [1]
  4. Gabriel Camps

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search